IMPREMTA CALATAYUD

Salvador Calatayud Caldés, impressor-maquinista d'ofici, inicia l'any 1.912 l'aventura de fundar una imprenta, l'anomenada 'La Moderna de Calatayud y Cía'. El jove Salvador deixa la seva tasca de treballador començada dos anys enrera, el 1.910, a la Imprenta de Dalt, l'anomanenada 'La Sinceridad', per fer cas a una oferta d'uns militants del Partit Republicà. Així canvia can Marquès del carrer de Sant Bartomeu per una nova imprenta al carrer de sa Lluna, inicialment amb seu a l'edifi que avui és el comerç de can Toni Reia. L'objectiu inicial no és ni molt manco crear un periòdic propi i durant els primers anys la Imprenta de Baix només treballa publicacions d'encàrrec, com 'El Pueblo', de tendència d'esquerres, de 1.913 a 1.915, i el popular 'En Xerrim' a partir de 1.917, setmanari satíric i d'humor que té molta aceptació.

Preu de l'exemplar: 15 cèntims

Una vegada consolidada l'empresa, que sobretot es dedica a impresos de tot tipus i també a donar sortida a qualque llibre, en Salvador Calatayud decideix fer el seu propi setmanari, 'La Voz de Sóller', que competirà amb el ja veterà 'Sóller'. El primer número surt d'imprenta el primer dissabte de l'any 1.924, el 5 de gener, i la seva principal característica física n'és la seva gran mesura 'tabloide': 37'5 per 54 centimetres (el doble de tamany del 'Sóller'). La periodicitat setmanal, els dissabtes ja ben entrat el matí; el preu de 15 cèntims, que no variarà durant els seus catorze anys d'existència; i el format a cinc columnes i quatre pàgines són les demés característiques d'aspecte d'aquesta nova publicació.

Lema del periòdic: l'amor

La capsalera de 'La Voz de Sóller' és subtitula periòdic independent i en la seva primera i doble editorial, baptiada amb el genèric de 'El momento' fa una enumeració de propòsits: desestimar lo dolent i xapucer, retratar la vida quotidiana de la ciutat, aceptar l'opinió de tothom, emparellar lo útil amb lo agradable, combatre el caciquisme i -destacat amb majúscules- tenir com a lema l'amor.

La línia editorial és nombrosa, valenta i clara, i molt ficada en política. Precisament l'altra primera doble editorial alaba l'inici del nou Directori Militar de Primo de Rivera, criticant l'expolítica anterior de Madrid. Però la majoria d'editorials 'El momento', els primers publicats a portada, fan referència i comentari a la política local. Així 'La Voz de Sóller' no té cap rua en criticar obertament al batle del moment perquè aquest els ha censurat tota una crònica de ple, havent de sortir 100 centimetres de periòdic en blanc -dues columnes senceres-. Així no té cap rua, una setmana després, a criticar el governador del moment que qualifica els regidors sollerics d'analfabets culturals i ve a Sóller a destituir a tota la corporació municipal. Així no té cap rua en criticar, setmanes després, al secretari de l'Ajuntament i demana la seva dimissió perquè no es pot consentir que en públic, a una sessió de ple, un funcionari parli malament a la primera autoritat...

23'50 pessetes pels cavalls de l'Ajuntament

Però deixem la política i anem a subratllar algunes quotidianitats de l'any 1.924 que ens poden pinzellar un poc com es vivia a Sóller. La sessió plenària del 2 de gener, la primera cronicada, aprova una factura de 23'25 pessetes per reparar els guarniments dels cavalls, l'Ajuntament de llavor encara va en carro. Un solleric vol la concessió exclussiva de treure arena dels torrents i es compromet a pagar cada any 150 pessetes. El plenari ho desastima argumentant que tothom hi té dret. El vapor Heinrich Seuld de Cardiff du carbó anglès i el descarrega als molls del Port. L'any 1.924 l'Escorxador de Sóller funciona a ple rendiment. En un any es maten 4.370 xots, 3.493 aus, 1.330 conills, amb un total de 10.318 animals sacrificats perquè també abunden els cabrits, els vedells i els porcs. Sóller té un 35 per cent d'analfabets. Es sol.licita a l'Ajuntament un cinema a l'aire lliure ben en mig de Plaça i aquest ho desastima argumentant que la plaça major té altres destins socials més prioritaris. Recordem que en aquells temps el mercat es feia al voltants de l'alameda. Etc.

Al Pont d'en Barona surt un fantasma

Quan és necessari 'La Voz de Sóller' mobilitza els seus redactors i col.laboradors i umpl pàgines i pàgines de la mateixa notícia. Ho fa el 1.925 amb el desgraciat despreniment de terres des Marrois. Un bocí de muntanya de la serra de son Torrella pren coster per avall i arrossega porxos més de 20 metres, se'n du marjades senceres, arrabassa arbres i els transporta més de 80 metres, talla completament el camí de Monnàber i fa desaparèixer del tot 6 quarterades. També quan és necessari el setmanari de can Calatayud fa gacetilles del tot curioses; com fer a saber que en el Pont d'en Barona surt un fantasma vestit de negre, amb una capa blanca des del cap a la cintura; els qui l'han vist diuen que no parla i els ulls li brillen com carbuncles. Les notícies educatives també hi són presents, com la sol.licitud d'implantar dues escoles graduades: una de nins, de sis graus, a l'edifici actualment ocupat pels germans de les Escoles Cristianes; i una de nines, de quatre graus, a Santa Teresa, ocupat per les Germanes de la Caritat. Són moments de creació de graduades i deixar unitàries d'un sol mestre. Es facilitarà local als 10 metres que l'Estat hi destinarà. Es prepara un pressupost de 10.000 pessetes per a material i 5.000 per a reformes.

Un oli de ricino que no repugna gens

Des del principi, el nou setmanari de s'Imprenta de Baix cuida les seccions fixes: 'De Fornalutx', 'Deportivas' (és el moment del Marià Esportiu), 'Destellos Sociales', i 'Cinematogràficas' on -singularitat total- després dels títols dels films s'especifica els metres que té la pel.lícula: 'La verdad', 2.200 m. Però lo més formós del periòdic és la publicitat. Les esqueles comanden, de mitja pàgina i a portada, amb amples i negres sanefes amb motius vegetals i geomètrics. Per a la resta de publicitat es destinen les darreres pàgines, surt tota junta i treballada molt artísticament amb motius modernistes. A la primera 'Voz' hi trobam: 'Novedades Roveri' del carrer de sa Lluna, la fusteria de Miquel Colom del carrer de sa Mar, els embutits Forteza Forteza del carrer de Santa Bàrbara, la fàbrica de ciment d'Andreu Pizà del carrer Bisbe Colom, la fusteria de Guillem Calvo del carrer Capità Angelats i 'Embutidos Aguiló' del carrer de la Lluna. També hi ha petits anuncis, com el del jove de 19 anys que es col.locaria de mosso de cafè o restaurant aprop de París. O com el de 'Novoil', el rei dels purgants, un oli de ricino dolç i aromatitzat que no repugna gens perquè fa gust de llimona.

Missatges a Mart amb morse

No li falta a 'La Voz de Sóller', com a cap setmanari o periòdic d'aquella època, la publicació d'una novel.la per entregues; la primera fou 'Las fogatas de la costa' de Juan Luis Oliver, però això i tot es feia en castellà, reservant prioritàriament la nostra llengua a opinions, rondalles, poesies i gloses populars. I com a darrera ressenya-detall d'aquests primers anys es fa necessari subratllar que el setmanari de can Calatayud dona cabuda a bastantes col.laboracions científiques. Una que em crida molt l'atenció és que l'any 1.925 un savi vol mantenir contactes amb els marcians aprofitant la màxima aproximació a la Terra del planeta Mart, cosa que es produirà a l'agost. Diu que dirigirà un gegantí mirall cap a l'astre veinat i que aquest es col.locarà a la depressió còncava del Junfrau, emprant-se l'alfabet morse per enviar els missatges de germanor.

Vuit anys després, vuit pàgines més

Els anys republicans, iniciats després de les eleccions locals del 1.931 que acaben amb la monarquia d'Alfonso XIII, coincideixen en ser els anys d'or de 'La Voz de Sóller'. Amb vuit anys a les espatlles es passa de les quatre pàgines inicials a les 10-12 setmanals on la publicitat és el gran suport de la publicació. Se n'arriba a acaramullar tanta que el setmanari surt amb dues portades: la primera, la pàgina u, plena de publicitat i la segona, la pàgina tres, la informativa. La moguda és tan forta que s'ha d'insistir als col.laboradors i anunciants que es duguin els originals amb promptitud, tancant així i tot la recepció per a últims esdeveniments i petits anuncis el mateix dia de sortida, dissabte, a les 9 del matí. Urbano Rosselló, Antoni Socies, Damià Ozones i Miquel Gayà Sitjar són col.laboradors habituals, així com la ploma del fill del fundador: Josep Calatayud Jofre. Però arriben mals moments, són els dos últims anys de la publicació, 1.936 i 1.937, anys de tensions socials i de l'inici de la Guerra Civil.

Gran manifestació i Guàrdia Civil a cavall

L'any 1.936 el darrer govern d'esquerres de la República es radicalitza. Una llei del 6 de maig prohibeix l'ensenyament a l'ampar de les ordres religioses i això es tradueix a Sóller amb la clausura de dues escoles: la Parroquial del Convent i la de les Germanes de la Caritat de Biniaraix. La Inspecció Provincial es desplaça a Sóller per dur a la pràctica el tancament de les dites escoles que afecta a 140 alumnes i aquest fet provoca una gran manifestació mai vista a la Plaça de Sóller. Els pares afectats escridassen al batle i a l'inspector i a continuació la moguda es polititza. Una contra-manifestació, punys esquerres en l'aire, intenta neutralitzar la protesta i, a la vegada, una re-contra-manifestació, braç dret fascista en l'aire, procura acallar la segona. La cosa acaba malament perquè es fa necessària la Guàrdia Civil Muntada per disoldre la manifestació i el Governador Civil imposa multes de 100-200 pessetes a una dotzena de sollerics. 'La Voz de Sóller' no editorialitza el fet, però sí es preocupa en reportatge de si l'escola pública podrà acollir els 140 alumnes deixats sense aules. Els qui sí es posicionen són alguns col.laboradors habituals i la setmana del 27 de juny la censura governativa taca de negre la portada del periòdic. Tots aquests tensos esdeveniments són el pròleg del que vendrà pocs mesos després: la guerra civil.

Ridícules aportacions dels acaudalats sollerics

Un mes després comença la costa amunt per a la publicació de Salvador Calatayud i per a moltes altres. L'envestida d'en Franco porta més censura periodística, ara és prèvia en lloc de posterior, i les matèries primes comencen a avinvar, el paper comença a escassejar i és de mala qualitat. El número posterior al cap d'estat militar 'La Voz de Sóller' només pot imprimir vuit pàgines, però així i tot una encara valenta editorial es posiciona sobre les conseqüencies de la Guerra Civil a Sóller. La columna 'Ante el momento' i titulada 'Cumplamos todos con nuestro deber' destaca l'entusiasta disposició de la jovintud masculina i femenina mobilitzant-se en defensa del tresor espiritual encapsalat per en Franco, però no pren partit. I en un capítol local prou important sí que l'editoiral envesteix amb la ploma: és quan qualifica de ridícules les donacions pro-guerra dels acaudalats sollerics, raonant-lis a continuació que els qui exposen la seva vida a primera línia en defensa de la societat no són els qui hi viuran més comodament.

Reunió mensual de les senyores 'La gota de Leche'

En qualitat, el canvi de la República a la Dictadura d'en Franco es nota. 'La Voz de Sóller' no fa més editorials. Abunden les notícies patriòtiques i els actes religiosos i desapareix molta col.laboració literària quedant el català relagat a només la poesia. Exemples del que apuntam són aquests retalls: La 'Agrupación Deportiva Nacional sindicalista de Sóller' prepara un gran match entre el team de l'agrupació local i l'equip 'Arriba España' de Palma. Hi ha reunions mensuals de les senyores 'La gota de Leche', que és una associació benèfica. Una col.laboració porta un títol prou explícit: 'Ecos de guerra en la isla de la paz'. Es celebra el 'Día del Cigarrillo' per fer arribar aquests als qui són 'en es frente'. El divendres és el dia del plat únic, que consisteix en menjar més poc i donar els doblers estalviats per als orfes de guerra. Etc.

El Mercat Cobert, primera gran obra de l'Ajuntament franquista

Però, a pesar que quasi tot està tenyit per la guerra, la vida civil encara té pinzellades de normalitat que 'La Voz de Sóller' s'esforça en publicar: 'El Gas S.A.' ven carbó d'olivera, a 6'50 pessetes el sac de quaranta quilos. Es comença el Mercat Cobert en els terrenys de can Cardell, vora l'adobaria de can Cremat. El bartman Willy Cantoni segueix preparant els seus 'mantecados' i granizats amb palleta de palla. El tren atropella un home vora l'estació de Palma. Pasturava ànneres que dissortadament travessaren la via i ho pagà l'amo en la vida. Els esclata-sangs van a dues pessetes sa lliura i hi ha tords a 60 cèntims la unitat. A les escoles hi ha l'obligació de fer desaparèixer els llibres de tendència socialitzant. I amb aquestes noves arribam al final del 1.937.

S'acaba el paper i avaria a les màquines

Mentretant arriba el calvari per a la impremta de Salvador Calatayud. La reducció a vuit pàgines avinva a sis i finalment a quatre. La mala qualitat del paper, quasi estrassa, provoca una pèssima impressió. A la vegada, part del personal de taller i quasi la totalitat de l'equip redactor està mobilitzat. No queda més remei que demanar als col.laboradors que facin els articles curts i, posteriorment deixar de publicar publicitat, creant-se paral.lelament un problema econòmic. 'La Voz de Sóller' agonitza el 23 d'octubre per culpa de la matèria prima, el paper, veient-se obligat a reduir el format a la meitat perquè s'han acabat les existències. Si no vols tassa, tassa i mitja, i el 18 de desembre hi ha una avaria a les màquines i la primera setmana d'any nou 'La Voz' ja no surt al carrer. Acaba un esforç periodístic de 14 anys, el de Salvador Calatayud.

El fundador de sa Impremta de Baix seguí amb les tasques impresores i l'empresa tení continuitat en mans del fill Pep i després del nét Salvador, fins l'any 1994. Actualment segueix essent una empresa familiar dirigida per la dona i fills de'n Salvador qui últimament han substituit el sistema d'impresió antic per les noves tècniques, per poder seguir garantitzant es cobriment de les necessitats gràfiques dels clients.