Weblog d'en Toni Gomila - sollernet.com
[Versió per imprimir]
------------------------------------------------------------------------------------
Entrada Número: 19
Data de publicacó: 30/01/2004
Tìtol: Perill Públic (P.P.)
Lo primer que va dir en Rajoy quan va ser designat hereu va ser que ell no té complexos. Lo mateix va dir en Matas poc després de guanyar ses eleccions, a Madrid, a una conferència en el Club Siglo XXI: que la vida li somreia des que anava sense complexos pel món. Estar acomplexat, tothom ho sap, és una mala cosa. No atrevir-se a dir lo que es pensa, haver de tenir en compte ses opinions d'altri, mossegar-se sa llengo, pensar que potser no tens tota sa raó, o semblar-te que es teus rivals en saben més, s'esforcen a fer allò que és bo pel futur, etc. te fa passar pena i anar amb es cor estret.
Aquest nou PP, però, ha decidit llevar-se es complexos i anar pel món amb l'arrogància de qui ho sap tot, desprecia lo que ignora (Machado), i enyora èpoques passades d'Una Grande y Libre (ja, ja, ja). Que vam tenir la debilitat d'aprovar una llei d'espais naturals? Fora! Que vam tenir la feblesa d'aprovar una llei de normalització lingüística en base a la Constitució i l'Estatut? Fora! Que per por a perdre vam aprovar unes Directrius d'Ordenació Territorial, tot lo tímides que vam poder? Fora! Que per guanyar a Madrid vam haver d'acomiadar en Cañellas i ses seves pràctiques corruptes (es mil milions que va recaptar per sa seva Fundació encara els té, ni es cinquanta des túnel va haver de tornar)? Ara ja no cal guardar ses aparences i a Son Espases mos trobarem. Que vam haver d'aturar s'autopista Palma-Manacor pes traçat lògic, és a dir, directe, per ses protestes de sa gent? La passam pes pla, que n'hi ha manco de gent. Que s'immigració és un problema? Els tancam i expulsam... I en aquest pla.
Lamentablement, es veu que sa teràpia encara no ha fet prou efecte: estan en fase desaforada, descontrolada, en que no calculen ses conseqüències de ses seves decisions. Quatre anys d'abstinència de cadira i poder es veu que els tenia amb es "mono" i ara pateixen una sobredosi de comandera. Es complexos els hi surten per ses orelles, i no se'n donen compte fins a quin punt comprometen sa convivència dins aquesta societat. Creen focs on no hi havia ni caliu, i per guanyar quatre vots (que possiblement els tendrien igual), actuen irresponsablement en qüestionar es consensos bàsics que articulen sa legalitat vigent: com si els malloquins els féssim nosa, com si es seu ideal fos un Singapur, un centre de negocis on tots es treballadors són immigrants malpagats, i on sa pressó és es càstig per tirar un paper en terra. Si es produís aquesta fractura, si sa societat es romp en funció de s'origen de sa gent, si es provoquen enfrontaments directes de sa gent, enlloc de permetre als nous vinguts que mos coneguin i mos entenguin, aleshores aquí no hi haurà qui hi visqui (per molt de sol que hi faci).
Mentrestant, UM fa es paper d'aquell amic que acompanya es disbarats d'un borratxo, intentant disculpar-lo, però formant part de sa colla, darrera darrera. Es seu paper és encara més patètic: obligats a menjar-se amb patates es seus principis declarats, obligats a votar contra lo que diuen representar, tot abans que dir prou, fins aquí hem arribat, per no perdre una cadira que, aquests sí, ja fa anys que no abandonen. Quina pena.
------------------------------------------------------------------------------------